Individu, comunitat, massa.

Tesi:

L’individu (humà) només ho és dintre d’una comunitat que l’afirma i li atorga tota la llibertat. La comunitat només ho és si està composada per tals individus que l’afirmen fent ús ple de les seves llibertats, començant per la més elemental d’elles: la que li dóna opció a ser-hi o abandonar-la.

Per contra les societats modernes s’esforcen per negar un tal individu i en inserir-lo en una massa sense criteri que actua, tant des del punt de vista emocional, com reflexiu, segons una sèrie de preceptes inviolables exògens a les seves pròpies dinàmiques (aquestes no es poden dur a terme degut a la creació d’estructures i espais tòxics i corrosius). La massa està dissenyada per transmutar l’individu en ens amorf i obedient, esclau de noves Sagrades escriptures. La massa no concedeix el dret elemental de ser abandonada pels seus individus en virtut d’òrgans repressius dissenyats per a tal fi. Occident, la cultura dominant ara per ara al món, és un clar exemple de cultura orientada a tal efecte. Malauradament no és l’única.

Si el tàndem individu-comunitat es basa en afirmacions mútues, el d’individu-massa es basa en negacions emeses des de centres de poder Absoluts, Semi-demiürgs. Aquest últim es caracteritza per la desigualtat i la desproporció, per la repressió i la violència estructural, pel vassallatge i l’institucionalització de l’esclavitud en múltiples formes.

http://unaantropologaenlaluna.blogspot.com.es/2012/07/sociedades-igualitarias-el-qipi-que-se.html