Mirada optimista cap a una nova cultura

Article de Laia Sagarra que incorpora criteris interessants per mirar de superar la docència/cultura establerta. Podeu visitar l’original a http://braingymblog.uninatur.com/wp-content/uploads/2015/05/mirada-optimista-cap-a-una-nova-cultura-DDS.docx

MIRADA OPTIMISTA CAP A UNA NOVA CULTURA

REFLEXIONS BASADES EN L’ANALISI HISTÒRIC DEL SISTEMA EDUCATIU, EL CERVELL I L’ESSER HUMÀ

El cerebro no es un vaso que llenar, sinó una lámpara que encender”

Plutarc

Sovint sentim parlar del fracàs escolar, però potser no hem aprofundit suficient en el tema, malgrat la seva importància. D’una banda, estarem d’acord en què educació i societat s’alimenten mútuament, i alhora que la societat en què vivim és resultat de les societats que ens han precedit.

L’educació, per tant, és la llavor per a crear una societat nova amb valors innovadors.

Iniciarem l’anàlisi reflexionant sobre el fracàs escolar, que sovint s’accepta com a sinònim de fracàs acadèmic però, potser hauriem de canviar  el punt de vista, i entendre’l com a fracàs del sistema escolar i/o educatiu? Simplement com una oportunitat per obrir-se a noves mirades.

En els darrers anys, l’Estat ha anat gestant un seguit de reformes educatives per intentar trobar-hi solucions. Fa poc temps, se n’ha aprovat una que ha generat queixes, crítiques, decepcions i mirades a un passat que molts creien superat.

Potser no hem trobat, doncs, unes raons profundes per donar la volta al sistema, social i educatiu; i alhora als propis resultats acadèmics. I si es vol fer, des del meu punt de vista, hem desmuntar el sistema per veure totes i cadascuna de les peces, analitzant-les i veient quines no funcionen. D’aquesta manera, mirant des “de dins”, podrem observar el per què de tot plegat, com deia Quim Monzó. Hi ha una cita, que personalemnt m’agrada molt que diu: Si mires dins, despertes, si mires fora, somnies”.

Els sistemes educatius reglats, com els entenem actualment, són relativament joves. Tal com diu Xavier Melgarejo, autor del llibre Gracias, Finlandia, el primer país que en va establir un va ser Prússia. Els agents que van motivar-los van ser l’educació militar, per preparar els joves per a la guerra. Així, doncs, el què interessava era transmetre unes informacions, i sobretot uns valors jeràrquics i una discplina. Calia guanyar la guerra a través de la força.

A continuació, la República francesa, al segle XIX desenvolupant les idees sorgides amb la Il.lustració. L’escola pública que es desenvolupa amb ella potencia la racionalitat i l’assoliment d’informació intel.lectual com el camí per a l’evolució de la cultura.

Tanmateix, hi ha hagut altres corrents posteriors, nascuts amb la industrialització, que defensen l’escola com una eina per a preparar treballadors i professionals. Comparteixen punts semblants: es planteja l’educació com un projecte empresarial, no un projecte humà holístic, que és del què es tracta.

Amb el temps aquests sistemes educatius han anat evolucionant en alguns àmbits. Els curriculums s’han anat adaptat als diferents països i realitats socials, hem anat acceptant les noves tecnologies, sobretot a les acaballes del segle XX i especialment al segle XXI: els mitjans audiovisuals i últimament internet ja han entrat a l’escola. Tanmateix, el sistema educatiu continua mostrant mancances i necessitats. En aquestes maneres de fer hi predominen els conceptes de l’ordre, la jerarquia, i sobretot la visió unidireccional en la transmissió d’informació.

Però, per començar, ens hem plantejat què és un sistema?

Un sistema (del llatí systēma, provinent del grec σύστημα) és un objecte o cos complex, els components del qual es relacionen com a mínim amb algun altre component. Així, doncs, i segons la visió sistèmica, tots els objectes són sistemes o components d’un altre.

Potser és el moment en què cal veure si les parts vinculades al sistema educatiu estan prou enllaçades, si es poden fer més sinapsis entre elles; o, simplement si l’educació contempla l’ésser humà com a sistema, atenent a totes les seves esferes, i vinculant-lo al medi social i natural.

Potser necessitem establir lligams entre el tipus de societat del segle XXI i els infants i joves, dotant-los de capacitats i competències per habitar el món que els hi deixem. Potser estem vivint un desequilibri entre les necessitats dels alumnes, les metodologies, les institucions, la realitat social i tecnològica actual i el saber fer dels professionals encarregats de l’educació. Però sobretot, des de la meva perspectiva, ens manca concebre l’ésser humà en tota la seva complexitat i donar espais a l’àmbit acadèmic, per a poder desenvolupar aquestes facetes.

Faig referencia, de nou, al què abans dèiem dels primers sistemes educatius. Parlàvem dels valors de l’ordre, l’anàlisi, la seqüenciació de les parts, la divisió, el control. Valors tots ells heretats del món militar i de les cultures humanes occidentals que ens han precedit.

Aquesta és la mirada que tenim quan centrem l’atenció en el funcionament i capacitats de l’hemisferi esquerre del cervell. Aquesta visió és la que predomina majoritàriament en el sistema educactiu actual, com a resposta dels valors socials imperants, presents i passats. Encara ara es pot sentir parlar de matèries “maries”, considerades de menys valor, les quals atenen precisament les capacitats de l’hemisferi dret i el propi cos. Aquesta nomenclatura, a més a més, denota una visió femenina que inconscientment és rebuda com a inferior.

Fruit d’aquesta mirada, hem creat els valors de la civilització humana actual, i d’on sorgeixen, segons el meu entendre, els diversos conflictes que patim arreu del món. Es una mirada heretada des de fa segles i que potser ha arribat l’hora de canviar.

Podem optar per una altra visió de la realitat econòmica, social i educativa, fruit per tant, d’uns altres valors, des de la meva mirada serien les habilitats que ens ofereix l’hemisferi dret.

Aquest té una visió holística. Veu la totalitat globalment i no es queda encallat en els detalls de forma rígida, sigui a curt termini en quant a temps o a curta distància, en quant a espai. D’altra banda, ens ajuda a connectar amb l’emoció i l’intuïció, a establir relacions entre informacions, a buscar semblances, treballant des de la simultaneïtat.

En aquest sentit, a banda, dels beneficis reconeguts des del punt de vista acadèmic en quant a la lectura, escriptura, ortografia, matemàtiques…ens trobem amb les llavors per un desenvolupament com  a cultura, com a civilització i fins i tot com a gènere humà, que no deixen de ser urgents i necessaris. La consciència mediambiental, la solidaritat, l’ètica, els valors humans, l’empatia, l’art, la sensibilitat i l’espiritualitat són, de fet, la nostra autèntica FAM. Trobaríem nous punts d’anclatge i podria ser l’inici per sortir de la crisi sistèmica, econòmica, de valors, mediambiental, social, etc…en la què ens trobem.

Atenent a aquesta part del nostre cervell, aniríem deixant de veure’ns com a individus apartats del medi natural, del veïnatge, dels països llunyans, de concepcions religioses diferents a les pròpies. Gràcies a la possibilitat de poder copsar la relació i connexió entre les parts que formen el tot, la VIDA, seriem capaços de compartir amb altres.

Ens permetria comprendre l’existència com una experiència viva de qualitat: el Tot sempre és superior a les parts, i no únicament com un fet quantificable. D’aqui que una nova concepció del Viure i de l’aprenentatge aniria assentant-se. Aquest tindria ànima i moviment, en tant que les relacions sempre comporten un fluïr. L’aprenentatge, doncs, seria una experiència vivencial, on hi tindria cabuda la creativitat. Einstein ja deia que no es pot trobar la solució a un problema des del mateix punt on s’està situat. Cal obrir la consciència.

I continuant amb aquesta anàlisi sistèmica profunda, caldria relacionar-la amb els diferents registres de l’ésser humà. Les persones, en tant que, protagonistes de l’educació, som també un sistema complex. L’ésser humà no és únicament en una ment racional, basada en aquest hemisferi esquerre que citàvem. Tenim també un cos físic, unes emocions i també una part espiritual.

¿Entenem, col.laborem i acceptem tota la complexitat i globalitat de l’ésser humà en el nostre sistema educatiu? Entenem que aquest desequilibri social, econòmic, mediambiental pugui ser fruit d’aquesta possible ignorància?

Aqui neix, doncs, la següent proposta: contemplar en l’educació tots els registres de la persona i alhora les diferents fases de l’evolució del cervell humà, com a mostra d’aquests.

En primer lloc, permetre al cos ser més present en l’aprenentatge, especialment en les primeres etapes, fent-lo més experiencial, i vivencial. Entenent que la vida és moviment, ja que el cor batega quan és viu, el cos en moviment hauria de ser un mitjà per aprendre. En aquest sentit estaríem parlant de la integració del cervell reptilià, la part més primitiva i instintiva del nostre cervell que busca la supervivència.

Si el cos no es mou, les neurones tampoc ho fan en tota la seva potencialitat i això pot crear estrés o manca d’atenció i interès. Per tant, seria més difícil que l’experiència de l’aprendre fós viva i natural. Sense fer-ho, impedim que l’aprenentatge s’integri o incorpori a la persona, en forma d’experiència, i es quedi únicament a la part intel.lectual, com majoritàriament fem en l’actualitat.

En un segon nivell, parlaríem de les emocions i de la importància de l’empatia. El clima emotiu potencia un calor humà que facilita l’alegria d’aprendre. D’aqui sorgeix la importància de les bones relacions entre les parts vinculades en l’aprenentatge: alumnat, professorat, família; d’una banda, i la importància del treball cooperatiu, en equip, en xarxa, de l’altra.

A tall d’exemple, a Finlàndia els nens aprenen cantant els continguts teòrics del curriculum. Estaríem experimentant la integració de la segona fase de l’evolució del cervell humà, el cervell límbic o mamífer, basat en les emocions i les relacions.

Tot seguit ens centrariem en la tercera part del cervell, la més recent pel què fa a l’evolució humana. El neocórtex. Aquí reprenc les primeres reflexions en relació a la presència dels dos hemisferis cerebrals, i a la seva importància. Cal tenir-los presents en l’educació.

Finalment, la vessant espiritual, aspecte de la persona que no sol contemplar-se en el nostre sistema educatiu, en tant que estem centrats en els aspectes intel.lectuals. Tot i així, alguns centres educatius i professionals l’han incorporat a la pràctica quotidiana amb resultats sorprenents, i han pogut observar els beneficis que aporta la utilització la relaxació mental i de les visualitzacions, per exemple. La tècnica es coneix com a meditació o respiració conscient.  Potser, en aquest sentit, ens ajudaria una mirada cap a Orient.

Tot l’exposat és una proposta fruit de la il.lusió sincera per trobar sortides i alternatives, poder abandonar les actituds de crítica, queixa, culpa i derrotisme constant, que no deixen de ser inútils i desagradables, i poder avançar en la construcció d’un món millor.

Jornada de la cabra catalana 2015

cabra_def_tit2

Hola a tothom,
us enviem el cartell de la diada del 18 d’octubre.
Tingueu en compte que podeu pujar a l’ermita de Meià a peu amb el ramat o bé amb cotxe per una pista en bastant bon estat.
Penseu a fer la inscripció al dinar el més aviat que pugueu.
Cal portar plat i coberts pel dinar, així reduïm els residus i també els costos.
Si voleu donar-nos un cop de mà durant la jornada ens ho podeu comunicar.

Us hi esperem!

Jornada de treball a Can Tonal

2015-10-10-Jornades Galliner

Bones!

El proper dissabte 10 d’octubre a Can Tonal de Vallbona (Baix Montseny) tornem a convocar jornada de treball col·lectiu!

Ens posarem amb el galliner.

Després, a la tarda, un membre de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny presentarà aquest col·lectiu, passant un vídeo curt sobre una recent agressió al territori.

A la nit, després de sopar, hi haurà recital obert de poesia. Porteu preparats alguns poemes!

El dinar i el sopar els posem des de casa. I us podeu quedar a dormir, porteu tenda, sac i aïllant.

Si veniu, confirmeu al mail: cantonal@moviments.net.

Ens veiem!

http://cantonal.net/2015/09/10-doctubre-jornada-de-treball-presentacio-salvaguarda-del-montseny-recital-de-poesia/

http://cantonal.net/es/2015/09/10-de-octubre-jornada-de-trabajo-presentacion-salvaguarda-del-montseny-recital-de-poesia/

L’illa de Foucault.

Que, al meu entendre podria ser de Raimon Panikkar o de Nietzsche, o Camus (i altres existencialistes i/o fenomenòlegs) o de cosmovisions com la taoista o la budista (i no parlo de derivacions religioses de les mateixes orientades, fonamentalment, al control de les gents).

Alcatraz

L’illa, segons ho entenc jo, és Alcatraz. I, si cadascú pot fer el que li plagui i deixar-se tancar, és deplorable que decidim tancar als altres en un abjecte acte de negació (veure l’absolut del dogma i l’altre).

“Hacia el otro mundo es adonde parte el loco en su loca barquilla; es del otro mundo de donde viene cuando desembarca (…) No viene de la tierra sólida, de sólidas ciudades, sino más bien de la inquietud incesante del mar, de los caminos desconocidos que insinúan tantos extraños sabores, de esa planicie fantástica, revés del mundo.” (FOUCAULT. Historia de la locura en la época clásica I. Fondo de Cultura Económica, México, 1967. Págs. 25 y 26)

Diu Paula Gil Jiménez: “Lejos de convenciones, distante de la uniformidad y de las voces que nos hablan desde la “triunfadora” razón, la obra de Foucault será ese primer paso que nos ayudará a liberarnos del ancla que nos tiene prisioneros en la isla, con el fin de sumergirnos en el abismo del océano. Sólo cuando nos hallemos a la deriva seremos capaces de escuchar a aquellas voces que, por transgredir las normas impuestas por la razón, fueron despachadas al silencio:

La locura, cuya voz el Renacimiento ha liberado, y cuya violencia domina, va a ser reducida al silencio por la época clásica, mediante un extraño golpe de fuerza.” (FOUCAULT. Historia de la locura en la época clásica I. Fondo de Cultura Económica, México, 1967. Págs. 75)”

Es pot llegir més a http://www.lacavernadeplaton.com/articulosbis/foucault0607.htm#_ftn2

L’absolut del dogma i “lo otro”.

Capture

Un dels trets que més clarament manifesten l’instauració d’un dogma i la seva tirania és la percepció condicionada del món i, en la seva forma més extrema, l’autisme envers tot allò que no segueixi les seves dinàmiques, envers a allò altre.

Tot i no ser amic dels escrits densos, el tema és indefugible si volem retrobar-nos amb quotes, ni que siguin minses, de llibertat.

Pot semblar que aquest post és molt teòric, però vull al.legar que no fabularem en base a pressupòsits per descriure mons possibles a mode escolàstic, ans al contrari, mirem de sintetitzar experiències humanes, algunes ancestrals, per posar sobre la taula el mite del coneixement “fort”, excloent i la seva devastadora repercussió en la dignitat de la vida, tant humana com no humana.

Ens diu Jorge brower al seu article “REFLEXIONES PRELIMINARES PARA LA PROPOSICIÓN DE UNA LÓGICA INFORMAL MITOCÉNTRICA Y SU RELACIÓN CON LA COSMOVISIÓN INDÍGENA”:

“…..emerge la posibilidad de delimitar y describir la existencia de diversas formas de articular los procesos gnoseológicos, diferentes a las propuestas por el canon aristotélico que ha validado el saber en Occidente por más de veinte siglos. Dichas formas de articular el conocimiento son denominadas aquí como lógicas informales mitocéntricas, estableciendo que éstas se encuentran de manera específica en el mundo indígena y su forma de comprender y/o interpretar la existencia. De este modo, presentamos diversas aportaciones teóricas que ayudan a configurar estos procesos lógicos………….”

“…Aún cuando en estos 25 siglos de administración del conocimiento ejercido por el racionalismo ontometafísico, han existido múltiples perspectivas que lo contradicen y cuestionan, existen ciertas posturas epistemológicas que quisiéramos revisar aquí y que exponen de manera significativa una posición que reacciona frente al logos trascendente antes descrito. En tal sentido nos interesa dar cuenta de algunas claves conceptuales aportadas por la fenomenología alemana y por otro lado, el cambio cualitativo que significó el paso de la física clásica a la física cuántica.
Estas concepciones del hombre y del mundo físico, resultan ser un aporte relevante para el planteamiento de una lógica informal mitocéntrica……”

“..la fenomenología es clave, pues …. emprende el camino de regreso al sujeto concreto…. Este primer acercamiento al sujeto real implica a su vez un segundo desplazamiento correlativo al primero, y tiene que ver con un cambio de lógicas como procedimientos cognoscitivos.

Preocuparse por la vida en tanto que existencia concreta pone en funcionamiento lógicas-otras utilizadas por el hombre en su construcción de la existencia, más allá de la matriz metafísica racionalista. He aquí un primer contacto con el carácter informal que hemos atribuido a lógicas reales, a través de las cuales el ser humano interactúa con el prójimo y con el mundo. En este contexto, se trata de reconocer las diversas formas del pensamiento cotidiano en contextos específicos, como una puesta en marcha de lógicas ligadas directamente con la existencia diaria de individuos concretos en sociedades y culturas también concretas.”

Es pot llegir l’article complert a:
http://revista.ujaen.es/huesped/rae/articulos2009/03brower09.pdf

http://www.unitedexplanations.org/2013/11/12/46-fascinantes-retratos-de-las-tribus-mas-remotas-del-mundo-antes-de-que-desaparezcan/

La hybris del punto cero: ciencia, raza e ilustración
en la Nueva Granada (1750-1816):
http://www.scielo.org.co/pdf/unih/n62/n62a18

Meditaciones anticartesianas de Enrique Dussel:
http://enriquedussel.com/txt/Meditaciones%20anticartesianas.pdf

Karangailyg Kara Hovaa (In the Endless Black Steppe)

Curs de bioconstrucció a Mas Boixanc

Bioconstruccio mas boixanc

Curs de bioconstrucció

Mas Boixanc s’espandeix, i volem cobrir les nostres necessitats mitjançant una bioconstrucció segons el mètode de bales de palla. Ens agradaria construir-la
realitzant un curs, per oferir una opció d’aprendre més econòmica i
nosaltres obtenir un cop de mà. Les dates del curs aniràn del 24 d’agost al 6 de setembre.

En aquest període de dues setmanes realitzarem tots
els processos de la bio i convivurem en comunitat.

Oferirem als assitents els àpats diàris durant el transcurs de l’ estada.

L’espai comunitàri es petit, així que haurieu de dur tenda
d’acampar/furgoneta per a dormir, el que si que podem oferir son
matalassos per tal de descansar millor, qui ho necessiti.

Hem fet un càlcul de costos i creiem que amb 100€ cobrim, però no volem que ningú es quedi sense assistir-hi per qüestió de calés. Si voleu venir però no disposeu de l’import íntegre poseu-vos en contacte amb nosaltres i segur que trobem alguna alternativa.

Per a qui no ens conegui, Mas Boixancs és un projecte rural que reneix
al Maig del 2014 amb l’arribada d’un grup de gent amb ganes de crear
noves alternatives, enfront de les opcions urbanes. Creiem en una manera
més autogestionada de portar les nostres vides, amb la unió
col·lectiva i la realització de somnis individuals. Treballem per una
manera de viure més sostenible i autoregulada. Veiem la tornada al camp
com una oportunitat per la recuperació de vides ancestrals relacionades
amb l’entorn i la natura, per això cultivem les terres, treballem amb
materials naturals, recol·lectem, cuidem el bosc… investiguem i posem
en pràctica la permacultura, l’autoproducció d’aliments i llavors, la
cría i cura d’animals, la repoblació de boscos, l’elaboració de
productes per a la salut… Intentem autoabastir-nos d’energies més
netes, ecológiques i/o renovables. Amb la força dels processos de
canvi, ens reconvertim i emprenem aquest camí amb l’intenció de
crèixer i donar forma a les nostres il·lusions polítiques i
emocionals.

Estem a la vall de querol a 100 metres del riu gaià, per tant podrem
fer-nos uns banys als gorgs sempre que vulgueu. Al km33 de la
carretera c 37 entre valls i igualada ens trobareu.
Per a més informació o incripció podeu enviar un mail a
nit8@hotmail.com o trucar al 679694010.
Tenim un límit de 10 persones.
Salut!

http://danimiquel.es/cant-de-batre/

Individu, comunitat, massa.

Tesi:

L’individu (humà) només ho és dintre d’una comunitat que l’afirma i li atorga tota la llibertat. La comunitat només ho és si està composada per tals individus que l’afirmen fent ús ple de les seves llibertats, començant per la més elemental d’elles: la que li dóna opció a ser-hi o abandonar-la.

Per contra les societats modernes s’esforcen per negar un tal individu i en inserir-lo en una massa sense criteri que actua, tant des del punt de vista emocional, com reflexiu, segons una sèrie de preceptes inviolables exògens a les seves pròpies dinàmiques (aquestes no es poden dur a terme degut a la creació d’estructures i espais tòxics i corrosius). La massa està dissenyada per transmutar l’individu en ens amorf i obedient, esclau de noves Sagrades escriptures. La massa no concedeix el dret elemental de ser abandonada pels seus individus en virtut d’òrgans repressius dissenyats per a tal fi. Occident, la cultura dominant ara per ara al món, és un clar exemple de cultura orientada a tal efecte. Malauradament no és l’única.

Si el tàndem individu-comunitat es basa en afirmacions mútues, el d’individu-massa es basa en negacions emeses des de centres de poder Absoluts, Semi-demiürgs. Aquest últim es caracteritza per la desigualtat i la desproporció, per la repressió i la violència estructural, pel vassallatge i l’institucionalització de l’esclavitud en múltiples formes.

Capture

http://unaantropologaenlaluna.blogspot.com.es/2012/07/sociedades-igualitarias-el-qipi-que-se.html