Occident és mascle i, la del “macho”, la seva idea (ideologia?) vertebral.

La gestació de la idea:

Capture1Capture4

CaptureCapture2

Capture5Capture3

CaptureCapture1

La invisibilitat del privilegiat, el poderós:

Dues dones conversen, l’una negra, l’altre blanca.

La negra pregunta:

“Quan et mires al mirall, ¿què veus?”

“Veig una dona”, respon la blanca.

La negra explica: “Aquest és el problema, quan jo m’emmirallo, veig una dona negra. Per a tu la raça és invisible, perquè així funcionen els privilegis.”
CaptureCapture1

L’Esser i el principi inductiu:

Genealogia de l’odi”, Diana Sperling, capítol X

després d’un període auroral, en què el dir grec s’encarnava al mythos i la poesia, va prenent cos un pensament desprès ja de la physis que planteja exigències d’ordre i d’aprehensió de l’existent, un pensar que esdevindrà filosòfic, i que basarà el seu desenvolupament en l’Ésser. Des del moment en què s’estableix l’Ésser com a fonament, la paraula no pot tenir un altre destí que el d’intentar (vanament?) dir l’Ésser, aprehendre l’absolut, esgarrapar el Reial.

La nostàlgia del Ú, l’enyorança de l’Idèntic s’agita en aquest frustrat intent de reflectir l’Ésser en la paraula. El logos és, doncs, aquest peculiar dir que es gesta a l’ombra de l’Ésser i té com a referent la Idea, en tant és aquesta l’encarnació del-que-és en-si. La Idea, al seu torn, desplegada en el logos, esdevindrà concepte, derivació lògica d’un principi ontològic. Si la naturalesa del concepte resideix en reunir els trets comuns-iguals del múltiple per ordenar la realitat, és inevitable que el diferent i inaprehensible li resulti aterridor, i l’hagi de expulsar. El logos és un dir essencialment imperialista. La insalvable distància que l’allunya de l’Ésser només es sutura, es dissimula o s’oblida negant la contradicció, la tercera possibilitat, el diferent i el múltiple. El logos, en tant que dir grec, és sempre i incurablement -i dolorosament-estranger del Real, d’aquí que tot allò que li recordi la estrangeria sigui condemnat.

.

Diríem, amb Nietzsche, que el que aquí es juga és, més que una voluntat de veritat o de saber, una autèntica voluntat de poder.

El provervi.

Els homes neixen suaus i tous;
morts, són rígids i durs.
Les plantes neixen flexibles i tendres;
mortes, són trencadisses i seques.


Així, qui sigui rígid i inflexible
és un deixeble de la mort.
Qui sigui suau i adaptable
és un deixeble de la vida.


Allò dur i rígid defallirà.
Allò suau i flexible prevaldrà.

Tao, Lao Tse.

Albert Pla posa música a tot plegat.

El capitalisme i el patriarcat de la nostra cultura occidental actual ens deixa un esquema de gènere i pràctiques i normes culturals molt estretes. En la nostra societat que s’autoproclama moderna i liberal“, només hi ha dos gèneres, aquests són inviolables i estan determinats pels genitals.

El que ens diuen els casos etnogràfics és que és precisament la varietat de comportaments sexuals la qual predomina. És només l’etnocentrisme i la penosa visió estreta de la nostra societat la que impedeix veure en aquest tipus de comportaments cosa totalment natural i fins comú en l’espècie humana. Marvin Harris, antropòleg.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s