La presa de decisions: consens vs no decidir, viure

S’ha escollit el títol del post amb ànim de problematitzar allò que en diem la “presa de decisions” i posar-la en relació amb un dret que estimem irrenunciable: el dret de no pertànyer.

Abans que res volem aclarir que per nosaltres no té sentit parlar de presa de decissions quan considerem un grup humà extens sotmès a la lògica de grans estructures, aquí només es pot parlar de formes d’obediència.

Entre les infinites maneres de “viure en consens”  i “viure en no decisió” (és a dir, situant la nostra acció bàsicament fora d’allò que hem establert com a espais i temps específics de decisió) n’hi deu haver una que habiti els dos universos i eviti haber de reclamar el dret de no pertinença. És aquesta la que cerquem. No considerem altres formes de decidir per entendre que, fins on arriba la nostra percepció, són encara menys desitjables que les que estem mirant de problematitzar aquí.

Hem pensat en allò que Foucault anomena la microfísica del poder quan parlem de consens? Diu el pare: farè del meu fill un home de bé i alhora ignora que, de no haver estat ell el pare, el seu fill podria arribar a ser un ésser ignominiós als seus ulls.

Per centrar el discurs posarem en contrast el viure segons la dinàmica dels fluïts

Captureamb el viure amb mentalitat de mur de contenció, d’Embassament.

CaptureI ara ens fem unes preguntes: els Huaorani viuen segons el primer paradigma o el segon? Quans espais (o moments) de presa de decisió explícita (perquè sense dubte, decideixen) dirieu que necessiten els Huaorani? Dirieu que decidir per consens es quelcom intrínsec a la seva manera de viure?

“Los Huaorani comparten todo en la casa larga, comida, juegos, enfermedades, sexo… En esta cultura la sensualidad no se centra en los genitales ni es dominio exclusivo de la heterosexualidad adulta. Ellos no erotizan ni sexualizan su sensualidad: sensualizan la vida en común. No distinguen la sensualidad de otros placeres corporales, todos los Capturedistintos placeres corporales son simplemente “bienestar” en su vida común. Por ejemplo un huaorani no distingue entre el placer del coito y el placer que obtiene un niño cuando mama la leche materna. Para ellos su sensualidad es decir “que bien vivimos todos juntos”. La vinculación sensual, como el compartir comida, despliega un aspecto del placer de vivir en compañía. Todos participan en el bienestar de todos, a más tiempo juntos, más iguales se hacen.”

http://unaantropologaenlaluna.blogspot.com.es/2011/12/los-huaorani-el-placer-sensual-de-la.html

Finalment, no estem els occidentals destinats a viure en el segon paradigma degut a la nostra cosmovisió? per molt que decidim per consens?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s