L’intercanvi: un camí cap a la proximitat, l’immediat?

Però cercant una resposta a la nostra pregunta. Pot ser l’intercanvi un camí a cap a la proximitat i l’immediat. Encara més, cal un camí cap a la proximitat i l’immediat?

Si acceptem la tesi de Revista Científica-FAREM Estelí sobre el desarrelament sembla que sí.
(http://www.farem.unan.edu.ni/revistas/index.php/RCientifica/article/viewFile/31/28)

El porqué del desarraigo
La crisis terminal de una etapa civilizatoria se vincula con el proceso de globalización que se
corresponde con un descomunal crecimiento de la pobreza y la injusticia, de empobrecimiento
material y cultural jamás antes conocido. Esta etapa se plasma en la Sociedad del conocimiento y la Información por el descomunal volumen de avances científico y progresos tecnológicos que permitirían al mundo alcanzar mejores niveles de vida.
Sin embargo, nunca como ahora hubo tanto desconocimiento, tanta crisis, tanto
desencantamiento y alienación. Nunca antes en la historia de la humanidad ha habido
tanta pobreza y seres humanos que desconocieran tanto sobre la vida, enajenadas por la
hipertecnologización de la cultura y la colonización de sus saberes. ”

Sembla doncs que desglobalitzar tindria a veure a re-apropar-nos i que superar un coneixement condenat a la mediatització, i per tant, susceptible de ser manipulat, tals com l’interpretació periodística de fets allunyats als nostres sentits o el coneixement científic, tot ell formulat per un cos d’experts i mediatitzat per innombrables aparells, té a veure amb recuperar la percepció de l’immediat.

Però és que l’intercanvi, allunyat de les compres per Ebay, és mirar la gent als ulls, conèixer-la, per tal de saber què necessita i què puc oferir, per tant, és un radical exercici de proximitat i immediatesa. A part, si intercanviem productes de la terra amb un petit productor, estem re-trobant el sabor, les espècies, i els productes de la terra: ens apropem i sentim sense mediacions, no tan sols la gent, sinó també la nostra mare terra.

Terra
Òscar Briz – Purdesig (2002)
Terra
Antiga i fèrtil
De pell seca i morena
I nitrat a les venes
Rius que no porten aigua
La pols ompli les voreres
Terra bruta i violada
Plena de sènies i sèquies
Mares
Ànimes protectores
És que no podeu veure
Que els vostres fills han de créixer
Lliures de creus i càrregues
Que han d’entropessar i caure
Sense que ningú no s’espante
Que hi ha d’amors que ofeguen
Terra
Mares mediterrànies
L’equilibri és fràgil
Descansa als vostres muscles
Qui sap si sobreviurem als canvis
O ens quedarem fossilitzats
Com l’empremta d’un altre temps
La sang
Que ens uneix i ens separa
Serà només una il·lusió
Una emoció que no qualla
I encara alcem els braços
Quan volem sentir-nos part d’un tot
Un membre més de la tribu
Que ens donarà protecció
Germans
Deixeu-me veure els vostres ulls
Doncs necessite creure
Que encara no està tot perdut
Que recordem com dir que no
I no ens hem quedat ni sords ni muts

Que la flama estarà viva
Fins el darrer minut
Terra
I mares mediterrànies
L’equilibri és fràgil
Anem a fer que no es trenque
Qui sap si
Sobreviurem als canvis
O ens quedarem fossilitzats
Com l’empremta d’un altre temps
Terra
Em talles com el vidre
Perquè no sóc estrany
Perquè també t’estime
Terra
Em talles com el vidre
Perquè no sóc estrany
Perquè també t’estime

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s