Repoblament Rural vs. Terra Cremada o Hippils vs. Insus

No és fàcil trobar un text on sentir-nos al·ludides, un text que qüestioni políticament el Repoblament Rural, acostumades com estem a que sols ens facin alguna gracieta o el buit. Així doncs, per un que trobem, ens dignarem a respondre’l tant bé com puguem. Es tracta del text “L’autogestió de la misèria o misèries de l’autogestió” que aparegué al número 3 de la publicació “Terra Cremada”.

Les idees fonamentals que ens transmet el text es troben resumides en l’últim paràgraf1 on ens vénen a dir que no n’hi ha prou amb construir alternatives tal com proposem des de Repoblament, sinó que al mateix temps també ens hauríem de dedicar a destruir el capitalisme i confrontar-nos amb els seus defensors. Però a què es refereixen exactament amb això?
És d’agrair que siguin tan concrets en la crítica a certs projectes existents implicats en la construcció d’alternatives2 però també s’agrairia que fossin més concrets en assenyalar quines activitats o projectes polítics són autènticament revolucionaris i emancipadors—on suposo que estan implicades les autores del text—i, especialment, en especificar a què es refereixen amb això de destruir i confrontar-nos amb el capitalisme.
Suposem que es refereixen a l’ús de la violència contra el capitalisme i els seus defensors. Com que en aquest text no ens donaven més pistes sobre com utilitzar la violència per tal de destruir el capitalisme, hem regirat els seus textos i hem trobat “No dar el brazo a torcer; la violència com a eina política” un text que aparegué en el seu número 2. I ens hem quedat ben desconcertats en llegir-hi que “la capacitat de l’Estat d’utilitzar la violència és tant superior a la nostra que la lluita violenta contra ell no té cap esperança.” i “Com les pacifistes, pensem que les que confonen la guerra social amb l’enfrontament militar s’equivoquen totalment. Per descomptat que això no es tracta d’una batalla militar, de dos exèrcits enfrontats, i mai es tractarà d’això, i en tot cas òbviament la guerra estaria perduda. Si fos així, gran part de la societat es quedaria mirant la batalla com a meres espectadores.”

Llavors, si ens estan dient que el nostre ús de la violència no té cap possibilitat de vèncer el capitalisme degut a la gran desproporció de forces, quin és l’autèntic objectiu de la violència que nosaltres puguem infligir? Hem seguit buscant en el text aviam què ens deien al respecte i no hem trobat res especialment aclaridor, el més similar que hem trobat a una justificació és això:

“Si bé és cert, que la difusió de les nostres idees és, com sempre ha estat, d’allò més necessari, la pràctica de la revolta, les formes de lluita organitzada són les que tenen un efecte més profund a l’hora de fer entendre els mecanismes que operen a la realitat.”
“No és veritat que haguem de limitar-nos a la denúncia i a l’activisme que rebutja l’enfrontament sinó que amb aquest afirmes la nostra identitat i comuniquem qui som i com actuem davant d’allò pel què lluitem.”
“La possibilitat de l’actuar violent ens dóna una identitat que sobrepassa els límits amb els quals se’ns tolera. El mal infligit a la propietat, a la mercaderia no són tan sols opcions tàctiques de l’enfrontament, sinó que ens declara enemigues i no meres opositores polítiques.”

De tot això n’extraiem que la nostra violència serveix a la construcció d’una consciència social més àmplia i més extesa i a la construcció d’una pròpia identitat. No dubtem que en alguns casos la violència pugui servir per a aquests objectius però… ep! Aquesta violència no serveix realment per destruir, serveix per construir! Construir què? Doncs seguir construint alternatives, una consciència alternativa i una identitat alternativa i amb això és el que estem tant la penya de Repoblament com molta altra gent que fa el millor que pot per construir alternatives des de molts fronts diferents, amb més o menys violència pel mig. Igual que la gent de Terra Cremada, entenem que la violència, el dolor i el conflicte és intrínsec a la vida, no es pot negar sinó que hauríem de buscar maneres d’anticipar-los i gestionar-los de la millor manera possible. Però a diferència de TC, natros no creiem que en el moment actual la construcció d’alternatives hagi d’anar necessàriament acompanyada de l’ús de la nostra violència per tal de ser més efectiva. Sabem que en alguns contextos més testosterònics, un sabotatge pot quedar molt guai, radical i combatiu i fer que alguna gent es fascini i sumi al nostre bàndol, però en altres contextos, amb aquests mètodes pot ser que no ens guanyem cap afí, ans al contrari.

L’altra cosa que no ens ha acabat de fer el pes del seu text és la seva obstinació en negar qualsevol alternativa al capitalisme, tal com diuen: no existeix un a fora o un al marge d’ell. I així cauen en un simplisme i binarisme extrem, on tot és blanc o negre, capitalisme o no-capitalisme, sense gradacions ni transicions, la nova societat arribarà d’un dia per l’altre i fins llavors no cal fer valoracions de si el nostre estil de vida és més o menys capitalista, perquè tots estem a dins del capitalisme per igual. Però el que ens sembla més preocupant són les seves reiterades i victimistes lamentacions, quan ens diuen que “estem condemnades a haver de passar pel circuit del treball per poder sobreviure”, negant completament qualsevol forma alternativa de subsistència al marge del mercat capitalista.
Som conscients de totes les grans dificultats que ens trobem en el camí vers una forma de vida més autònoma i sostenible, però no creiem que la forma de superar-les sigui negant tota possibilitat de fer-ho, sinó analitzant-les, exposant-les i desmitificant-les, per començar. I creiem que ara per ara aquestes dificultats no tenen tant a veure amb la violència—almenys no en la seva forma més literal—com amb les nostres pors i les nostres dependències i addiccions al sistema capitalista.

Malgrat aquesta malcarada crítica a la seva crítica, felicitem a Terra Cremada per la seva labor i les encoratjem a seguir amb la publicació que ens sembla molt interessant! I sens dubte, les convidem a mantenir viu el debat i a respondre aquesta crítica per aclarir les qüestions plantejades.

1 Aquí teniu l’últim paràgraf: Quan intentem buscar maneres que no es basin en els pressupòsits capitalistes o, fins i tot, que intentin ser contràries a aquest hem de tenir en compte que el capitalisme és totalitari, no existeix un «a fora» i això implica que els que el defensen intentaran impedir tot el que el posi en perill. Per tant, la històrica discussió del moviment revolucionari entre procés constructiu/destructiu no pot decantar-se en cap d’aquests suposats contraris. Qualsevol intent de crear una societat paral·lela a l’actual es trobarà, primer de tot, amb la inèrcia de funcionar amb valors explotadors i opressius encara que sigui inconscientment i, més tard, amb l’oposició frontal de les defensores de l’statu quo. Qualsevol intent de destruir l’existent si no té les infraestructures bàsiques per aquest combat i les mínimes per sobreviure socialment a aquest mateix està abocat al fracàs. La necessària relació dialèctica entre construir i destruir ha d’estar inscrita en la nostra praxi revolucionària si realment volem acabar amb tota dominació. Construïm preparant-nos per a l’enfrontament; ens enfrontem per obrir escletxes per a la construcció. Encara que sembli una obvietat: no es pot viure sense capitalisme fins que no acabem amb ell.

2 Tal i com expressen en aquest paràgraf: Els malabarismes teòrics que fan projectes com la Cooperativa Integral Catalana o Democràcia Inclusiva no resolen la contradicció entre problema genèric i solucions parcials que aquí estem criticant. Malgrat que parlin als seus textos de la necessitat d’una resposta integral aquesta només l’estan materialitzant amb una suma de parcialitats. No entrarem aquí a analitzar detingudament aquests dos projectes; el que volem remarcar és aquell aspecte que es relaciona amb allò de que estem parlant: per molt que hem buscat als seus escrits no hem trobat res sobre l’inevitable conflicte amb les que defensen el capitalisme que abans exposàvem, i això és preocupant. Potser no en parlen perquè creuen que mentre estiguem en un procés creatiu, de generació de contrapoder, l’Estat no ens reprimirà. En aquest cas, aquests projectes s’ensorraran quan sorpreses i incrèdules els vinguin les hòsties legals i il·legals pertot arreu. Potser no parlen de la possible repressió, de la necessària preparació pel conflicte perquè estratègicament no ho volen dir. Potser pensen que no es qüestió d’espantar amb paranoiques idees sobre una futura repressió a la gent que es pot apropar; potser si mirem al nostre voltant veurem que la repressió sempre està on hi ha lluita; potser si no intentem enganyar la gent quan els problemes arribin al nostre projecte estarem preparades per fer-los front.

Comissió de difusió i propaganda de Repoblament Rural

Resposta de Terra Cremada:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/477303/index.php

Resposta d’una repobladora: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/477622/index.php

Advertisements

3 thoughts on “Repoblament Rural vs. Terra Cremada o Hippils vs. Insus

  1. Retroenllaç: La moneda social se extiende de la mano de la autogestión | Red de Intercambio Solidario Saja

  2. Retroenllaç: La moneda social se extiende de la mano de la autogestión | Red de Intercambio Solidario Saja

  3. Retroenllaç: MONEDAS SOCIALES: prosperan las redes de intercambio libres y autogestionadas | Liberación AHORA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s